Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 9 - Antalya

Dia de relax. Sempre va bé un dia on no es pretengui veure res i només passejar i veure carrers (amb el permís de la pluja que sempre ens persegueix). El barri antic (Kaleiçi) podria tenir molt més encant si no estigués tan farcit de restaurants i botigues de regals. Això sí, algun bar ens va anar de conya quan vam necessitar refugiar-nos de la pluja. I entre hotel i hotel, trobaves curiositats romanes com podria ser la porta d'Adrià, que va ser construïda per commemorar la visita d'aquest emperador Romà.

Per extendre una mica el text i que no quedi tna pobre, us diré que Antalya pren el seu nom de la vella Attaleya, fundada per Àtal II de Pèrgam. Posteriorment els romans en van fer una base naval, Els seljucides van construir el Yivli (el minaret més característic d'Antalya) i les muralles. Després van venir els otomans i aquest port va perdre importància. Més o menys és això.