Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 4 - La Rochelle, Fouras

La prioritat és la prioritat i, el que calia fer abans que qualsevol altra cosa, era passar pel mercat i comprar ostres de cara a fer un bon sopar. Maques i baratetes. Ara cap a la nevera i a esperar a ser menjades. Un cop fet el que havíem de fer a primera hora, vam anar a visitar l'aquari, al port vell. Aquest aquari el van crear el 1988 en un edifici no precisament discret... bé, com gairebé tots els aquaris grans, la veritat. 

El recorregut és de dalt a baix: comences a la superfície (meduses, atlàntic proper, tortugues) i acabes a la fossa, amb taurons i rajades que et passen pel cap en un túnel de vidre.

El plat fort és aquest túnel i la gran bassa dels taurons. També hi ha un tros dedicat a l’Atlàntic de La Rochelle (llobarros, molls de roca, pops...) i sales tropicals que no tenen res a veure amb la zona però que queden bé a la foto. Les meduses, en sales fosques, són possiblement el que més impressiona.

Com que teníem força temps, ens vam desplaçar cap a Fouras, un llogarret tocant a la Rochelle on el més interessant és el fort al qual molts anomenen Vauban. Fa gràcia perquè deu ser dels pocs on aquest senyor no va intervenit en cap de les seves ampliacions. És un fort militar retocat una burrada de cops fins que, li fessis el que li fessis, ja era obsolet de totes totes. Però mira, tenia la seva gràcia. Bé, la gràcia podia ser pel païsatge que l'acompanyava, que li donava el seu toc.

I tornar cap a casa que les ostres no s'obren soles. Jo sóc incapaç d'obrir-les, però ella que té una gràcia especial clavant ganivets les obre molt ràpid. Bona nit que demà toca carretera per tornar cap a casa.