Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 16 - Trabzon

Igual us sonarà més com a Trebisonda (i no, no és "una familia que es la monda"). Bé, vam sortir de Van rumb al nord passant per no sé quants controls de l'exèrcit i pistes forestals d'aquelles que pensàvem que ens quedaríem tirats d'un momen a un altre. Superats aquests tràngols, vam travessar una carena muntanyosa amb la tira de puges i baixes fins que vam aparèixer en un univers paral·lel. De cop tot eren prats ben verds i plovia amb ganes, el desert havia desaparegut per art de màgia. Benvinguts al mar Negre. 

Ja arribats a Trabzon vora les sis de la tarda ja vam anar directament a l'hotel Sera Lake Resort Hotel & Spa on, per cert, vam voler anar a l'Spa però ens van dir que havíem d'anar separats, es veu que eren molt integristes els de l'hotel. Els vam enviar a pastar fang.

Bona i humida nit