Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 4 - Mascali

Deixàrem Pompèia i ens dirigírem cap a Villa San Giovanni, a la punta de la bota, on agafaríem el ferri cap a Messina, a Sicília. Abans de tot, vam atravessar l'Aspromonte i sí, és molt aspre, molt escarpat. Crec que a Itàlia no hi ha un pam que no tingui desnivell. De seguida vam entrar al ferri i en un plis plas ja érem a Messina. 

Per sortir d'allà era una mica liós però ens en vam sortir. Ara era qüestió d'arribar a càmping Mokambo (nom rebuscat) a Mascali. Reconec que va ser una mica una odissea de poblets i carreteres de costa, diguem-ne, poc glamuroses. Finalment vam arribar al càmping, o cutrecàmping millor, al peu de l'Etna que començava a estar emprenyat. Encara vam tenir temps abans de sopar de gaudir / patir la platja, una meravellosa platja ben farcida de pedres i pedretes que feien les delícies de les plantes dels nostres peus. Mai més, de veritat. 

Sopar pels voltants i a dormir que a l'endemà tocava caminar.