Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.
Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.
Apa, a cagar a la via.
Dia 6 - Patreksfjörður, Ísafjörður
La ruta aquell dia va ser la de fer fiords rere fiords rere fiords rere fiords.. fins a avorrir-los tots. La primera aturada va ser al Patreksfjörður on el més interessant, a part del paisatge que ja és l’hòstia per ell sol, és veure el vaixell Gardar BA 64 encallat allà mateix. Aquest vaixell vaixell va ser construït a Noruega fa poc més de cent anys i, segons diuen, els seus propietaris, en comptes de desballestar-lo, van decidir encallar-lo allà. No sé jo s això és real, la qüestió és que està allà.
Després de deu mil milions de corbes, ens vam aturar a dinar (i a deixar-nos la meitat del pressupost) a Ísafjörður, un petit poblet molt bufó perdut enmig d’un del mogolló de fiords d’aquella península.
Bé, tampoc hi ha molt més que explicar. Van ser moltes hores de carreteretes (si és que a allò se li pot dir “carreteres”) voltant fiords un rere l’altre. I per la nit, una altra aurora boreal i, per cert, bastant més espectacular que la del dia abans. I aquesta feia soroll!
El que queda del Gardar BA 64
Ísafjörður
Un fiord
Un altre fiord
Encara que no ho sembli, era espectacular
Añadir comentario
Comentarios