Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 6 - Efes - Kuşadası

De Bergama vam anar directament cap a Efes, possiblement la ciutat greco-romana més ben conservada i impressionat d'Àsia (a part de ser una marca de cervesa). Va ser una de les grans capitals de Roma vinguda a menys a mesura que el mar s'allunyava i ja no servia ni de port. La primera prova de foc és sobreviure a la gran avinguda farcida de comerços i venedors disposats a tot per tal d'extreure't la sang. Després et trobes el carrer d'Arcadi, que és un passeig ple de columnes (o el que queda d'elles) de marbre. Al final tens la gran meravella, la biblioteca de Celsus, aquella que va canviar els més de 12.000 rotllos de paper per 12.000.000 de rotllos de pel·lícula fotogràfica (ara ja ni aixo). Després d'Agia Sofia, és possible que sigui el més fotografiat de Turquia. 

Passejant et pots trobar el gran teatre, diuen que per  a 25.000 espectadors. La veritat és que és gran, però no sé jo si hi cabia tanta gent. I pujant, pujant, arribes al que va ser una de les set meravelles del món i que ara són dues pedres mal comptades, el temple d'Artemisa, la deessa de les mil tetes. He de reconèixer que s'explica ràpid però que li has de dedicar una gran bona estona per a poder veure-ho tot... i sí, això sí que val la pena malgrat estigui plagat de turistes. 

Ja després, vam anar a Kuşadası, a l'hotel Stella, que estava a la part alta... i quan dic alta vull dir alta. Es pot dir que Kuşadası és un poble coster que podria ser qualsevol poble coster d'aquí, ple de bars i restaurants, locals de nit i carrers plens de records i de samarretes de Cristiano Ronaldo (tot molt turc). Té una península amb un castell molt fotogènic, això sí. En fi, que a sopar i a gaudir d'un concert en un bar del final del port. Apa, nanit.