Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 2 - La Rochelle, Île de Ré

El segon dia tocava visitar l'Illa de Ré. S'hi accedeix per un pont al qual has de pagar peatge a l'anada però no a la tornada (suposem que tenen clar que acabes tornant). Aquest pont el van construir l'any 1988 ja que fins aleshores només s'hi podia arribar en barca. Altra curiositat d'aquest pont és que fa 42 metres d'alt ja que està pensat per a que hi passin vaixells de guerra per sota.

Antigament aquesta illa no era una sola peça: Ars, Loix i l'illa principal eren illots separats, cosits després per maresmes i dics. Posteriorment els monjos de l’abadia dels Châteliers (segle XII) hi van portar vinya, salins i saber hidràulic. Després van venir els normands (omnipresents però no eterns), anglesos, holandesos i el duc de Buckingham, qui el 1627 va desembarcar a Ré per socórrer La Rochelle… i es va encallar al fort de Saint-Martin. D’aquell fiasco anglès neix, en part, el dic de Richelieu a l’altra banda del pertuis.

Lluís XIV no es va fiar i hi va enviar Vauban, sempre Vauban (aquest sí que és omnipresent i etern). A Saint-Martin-de-Ré va aixecar 14 km de muralles en estrella (patrimoni de la Unesco des del 2008), pensades per tancar-hi tota la població de l’illa i el bestiar i aguantar un setge de setmanes. La ciutadella, més tard, va servir de presó de trànsit cap a la Guaiana i Nova Caledònia.

Per començar vam anar fins l'extrem de l'illa, a Saint-Clément-des-Baleines on vam poder contemplar el Phare des Baleines del 1854 (molt "baleines" però no en vam veure ni una). Diuen que si puges els seus 257 esglaons pots veure tota l'illa i la Rochelle... diuen i m'ho crec. A prop hi ha la Tour des Baleines del 1682 (més baleines) que, si fa no fa, es pot dir que és l'antic far. Compra de "fleur de sel" i cap a la Flotte a dinar. La Flotte és un petit port que hi ha al sud de l'illa.

Ja de tornada a la Rochelle havíem de fer una cosa molt important, que era trobar un lloc on poder veure el Barça-Madrit. Vam entrar al The Famous Pub (nom gens pretenciós) dins del qual tenien no sé quantes teles repartides pel llarg bar. Per cert, per a aquells que ens mirem el melic amb qüestions futboleres: a la mateixa hora jugaven el Manchester United i el Liverpool i, sí, és el que estava posat a totes les teles excepte la que teníem al davant, bàsicament com a deferència. Tele la qual no debia funcionar gaire bé ja que el Barça va perdre. 

Passejadeta pel port i cap a casa a dormir.