Dia 7 - Hvítserkur, Hvammstangi, Hólmavík / 2023 - Isàndia | Això no és una guia de viatge... però quasi

Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.

Apa, a cagar a la via.

Dia 7 - Hvítserkur, Hvammstangi, Hólmavík

Avui tornàvem a fer una altra ruta circular pel nord. I com sempre, a veure coses de frikis. I com és costum, comencem per una pedra, una vulgar puta pedra. Es tracta de Hvítserkur a la península de Vatnsnes. La llegenda diu que hi havia un troll que volia destruir les campanes de l’església (entre nosaltres, hi ha nits que jo també), però com que el sol no estava d’acord, va aprofitar que l’animaló estava bevent aigua al mar (s’ha d’estar boig), i el va petrificar. Bé, és una forma curiosa que emergeix del mar i, posats a patir pareidolia, a mi em sembla un gosset bevent aigua. Cadascú que opini el que vulgui.

Després vam anar a un altre lloc de fàcil pronunciació, Hvammstangi, que era un lloc on es podia veure foques i, en teoria, frarets atlàntics (allò que tothom coneix com a “frailecillo” o “puffin”), però no en vam veure cap. Això sí, vam estar a punt de veure una pneumònia de collons.

I ja la friquesa màxima del viatge va ser la visita al museu de la bruixeria de Hólmavík. Entre molts objectes, llibres, explicacions i de tot, l’estrella d’aquest museu és, sens dubte el Nábrók, que són uns pantalons fets amb la pell de les cames d’un mort. Curiós, no? I ara a descansar que és el que toca el setè dia. Bona nit.