Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 11 - Vall dels Reis, Temple de Hatsepsut, Colossos de Mnemon

La primera parada del vaixell va ser a la Vall dels Reis. Malgrat que amb l'entrada podíem veure tres tombes "lliures", nosaltres vam insistir en pagar más i poder veure la de Seti I abans que qualsevol altra tomba. Que qui va ser Seti I? Doncs el fill de Ramsés I i pare de Ramsés II. Ramsés I, abans conegut per Paramessu, va ser designat pel militar Horenheb (el que va succeir Ay, el sacerdot que va succeir Tutankamon que... mira, passo d'anar més enrere), la qüestió, que Horenheb no va tenir descendència i va triar Paramessu, company d'armes i que tenia un fill gran i un net, com a successor. Val? I perquè pagar per la tomba de Seti I? Doncs per que és la que està millor decorada i conservada (després de la de Nefertari, però aquesta està a la Vall de les Reines i no la deixen visitar.

Després vam veure tres tombes de les "lliures", una era la de Ramsés IV i les altres dues no recordo, crec que va ser una tria "random". La cosa és que només vèiem jamponesos i ianquis escandalosos aturant-se tota l'estona per fer-se selfies. Tot plegat insuportable. Ens quedem amb el record de Seti I. 

Després vam anar al temple de Hatxepsut (Jesús, gràcies, de res). Qui era aquesta senyora? La història és curiosa. Era filla de Tutmosis I (que no era ni una malaltia ni un jugador de bàsquet lituà) qui, amb la seva primera esposa, va tenir un fill (que va morir jove) i a ella. Amb un matrimoni posterior va tenir un fill, que seria Tutmosis II... però la cosa no era tan fàcil ja que la deïtat passava a través de la primera esposa, per tant si aquell senyor volia regnar, s'havia de casar amb algú descendent d'una primera esposa... doncs a cardar-se la germana gran, per nassos. Peeerooo... El noi va morir deixant un hereu molt jove (per no dir nen) cosa que va fer que la mare agafés la regència. Ai el poder! Sembla ser que li va agradar tant que no el va deixar anar ni amb rasqueta. Al final, al fill se li van inflar els collons i es va autonomenar faraó amb el recolzament del sacerdot suprem d'amon. Amen.

Finalment vam visitar els colossos de Mnemon, que són unes estàtues molt grans fetes caldo per culpa d'un terratrèmol i posades enmig del no res, i són les imatges d'Amenhotep III assegut al tron. Qui és Amenhotep III? És el pare d'Akenaton i avi de Tutankamon. Ara ja el teniu situat, oi? I perquè en diuen Mnemon? Mireu, abans de que nasqués Jordi Hurtado hi va haver un terratrèmol que els va esquerdar. Per aquestes esquerdes passava el vent i semblava que les estàtues cantéssin. Els romans, que se'ls anava la flapa, pensaven que qui cantava era Mnemon, un personatge inventat, fill de déus, i heroi de la guerra de Troia. Amb dos collons! I cap al vaixell que hi falta gent.