Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 21 - Istambul

Aprofitant que ens vam aixecar aviat, per fer temps vam anar a fer una nova visita a Hagia Sofia ja que fins a les 10,30 no havíem d'agafar el creuer que ens duria a veure el Bòsfor tot recordant-nos que no som més que uns putos turistes. Va estar bé, ja que ens va permetre veure els barris més pijos d'Istambul, aquells que surten a les séries turques fent veure que tots són així. Però, en fi, Pilarí... 

Després d'aquesta gran aventura aquàtica, vam dinar al port i ens vam dirigir cap al Hamam de Süleymaniye que teníem hora a les 4. Aquest hamam del segle XVI possiblement sigui l'únic de tot Istambul que acceptin parelles ja que la resta separen els homes de les dones. Bé, primer et fan esperar en una placeta amb fonts molt maca fins que et fan entrar en una sala on uns senyors molt simàtics amb pinta de terroristes txetxens et foten d'hosties fins que cantes La bien pagá amb la veu del pato Donald. Tot molt saludable, sí senyor. 

I per acabar el dia, què millor que anar a un Sports Bar a veure tot un Barça-Llevant (sense que serveixi de precedent, el Barça de Koeman va guanyar). Bona nit.