Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 12 - Capadocia: Kaymaklı, Ximeneies de les Fades, Mustafapaşa

Avui tocava agafar el globus però per qüestions climàtiques vam haver de canviar els plans. Així que, carretera i manta. Primer de tot vam anar a Kaymaklı, que és una mena de ciutat subterrània que va ser construïda pels hitites a mode de defensa i feta servir pels cristians ortodoxos per defensar-se dels àrabs. Consta de diversos nivells cadascun més estret i baix que fa les delícies de tota persona massoquista amb complexe d'Indiana Jones. Sembla ser que estava tan ben organitzat que la gent podia estar-s'hi uns quants mesos.

La següent visita va ser a les Ximeneies de les Fades, més del mateix, bolets fossilitzats i pedres foradades on antany s'hi ficava la gent se suposa que per a viure-hi. Sí, té la seva gràcia però quan portes dies veient el mateix...

Per no canviar de tema vam pujar a un mirador per conemplar unes meravelloses vistes ja vistes i, per acabar, una passejadeta per Mustafapaşa, un poble tranquil i ple de gats on podies comprar ceràmica a un preu turísticament raonable. 

Ara a dormir i a esperar que el temps meteorològic ens permetés agafar el globus a l'endemà.