Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 7 - Pamukkale

No sé si el dia serà més recordat per la visita a Pamukkale i Herapolis o pel suc de magrana que ens vam cascar al final. Tant se val. La cosa... per dir-ho d'una manera, Pamukkale és un lloc ple de terrasses emblanquides per les aigües termals que ho brollen d'allà. Moltes a estan seques i d'altres tancades com a protecció contra els turistes. Les que et deixen trepitjar estan fetes artificialment per a que puguis pensar que ho estàs fent de veritat.