Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 12 - Edfu, Kom Ombo

La següent parada amb el creuer va ser per veure el temple d'Edfu. És un temple ptolemaic (o sigui, molt tardà) que, gràcies a que va estar enterrat sota la sorra durnat molts anys, és un dels més ben conservats. Aquest temple està dedicat a Horus. Com tot temple que es preciï de ser-ho, està format per un mur, un pati, una sala hipòstila i una sala d'adoració. A part d'això tan xul·lo com les tropocents mil temples vistos anteriorment.

Kom Ombo és també un temple ptolemaic. Aquest té la gràcia d'estar dedicat a dos déus rivals, Sobek el cocodril i Horus el falcó. És com si ara fessin un museu del Barça i del Madrit i esperessin que els visitants no es matessin entre ells. A part d'això, s'hi troben unes quantes curiositats, com poden ser relleus d'instrumental mèdic, un calendari amb llistes de festes o la mòmies de cocodrils.