Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 15 - Teotoburg i Rieste

Què és la batalla de Teotoburg? Mireu, per dir-ho d'una forma ràpida i comprensible: L’any 9 dC, Roma envià el governador Publi Quintili Var a Germania amb tres legions —la XVII, la XVIII i la XIX— i el fill d'un capdill germànic criat a Roma (costum força corrent) anomenat Armini, a cobrar impostos i explicar als germànics què és un aqueducte a base d'`hòsties i espases. Armini, que es quedà a quadros al veure el que feien els "seus" amb els seus "exseus", va pensar: això no mola, no mola gens... Es va oferir com a guia deles legions i els ficà dins del bosc de Teutoburg: camí estret, pluja, fang i cap formació possible. Durant tres dies els germànics van tallar la columna a trossos i els van massacrar sense que poguessin dir ni ase ni bèstia. Final: Var se suïcida, les àguiles de les legions desapareixen i August, diuen, s'anava donant cops de cap i cridant: Quintili Vare, redde legiones! o sigui, Var, torna’m les legions! Balanç: uns 15.000–20.000 romans morts i el Rin com a frontera durant segles. Doncs allà vam anar, on també hi havia un museu amb moltes de les peces que els arqueòlegs han anat trobant.

Després ja vam anar cap a un poble anomenat Rieste per dormir a l'hotel (sí, un dia havíem de dormir sobre tou) Kruse. Vam anar a un bar on hi havia emmarcat una cosa que ens va xocar però que després, pensant-ho, tenia tota la seva lògica: les fotos dels soldats alemanys que eren del poble i que van morir a la guerra. Ara cap a casa a dormir i esperar que la festa de casament que ens vam trobar a l'arribada ja s'hagi acabat.