Dia 17 - Maranello, Ferrara i Modena / 2024 - Nord d'Itàlia i Balcans | Això no és una guia de viatge... però quasi

Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.

Apa, a cagar a la via.

Dia 17 - Maranello, Ferrara i Modena

Ferrari i Ferrara, sembla fet a propòsit. Però anem a pams, primer de tot parlem de la visita a Maranello, al museu Ferrari. Què es pot dir d’aquest museu? Poca cosa, la veritat, a mi no m’ha aportat gaire. Reproduccions de molts Formula 1 i una bona part que sembla una botiga de cotxes per a rics amb molt poca estima i que pensen que només els faran cas duent un Ferrari. No espereu cap experiència immersiva ni fer-vos cap foto dins d’un cotxe i, sobretot, no compreu un clauer que se’ls va la castanya però d’una manera que frega la psicopatia.

De Ferrara es pot dir molta cosa més. Per començar, i ja és molt, no té la massificació turística d’altres ciutats renaixentistes de les quals no té res a envejar… fins i tot jo dira que a l’inrevés, ja que li he trobat força més encant que a d’altres, començant pel seu castell amb fossar que sembla tirat amb tiralínies com si fos un disseny dels anys 80, Per cert, el castello Estense (de la família Este) es feia servir, bàsicament, per a tancar els membres incòmodes de la familia. Després tenim el Palazzo Municipale, i el seu entorn. La veritat, val la pena passejar-hi i acabar dinant a l’Al Brindisi, que segons afirmen ells, és la tasca més antiga del món. Això sí, si odieu les ciutats on les bicicletes manen, millor no us quedeu a viure a Ferrara.

Ja de tornada, vam passar per Modena a sopar. Primer vam visitar la catedral, que és del romànic, i que per variar, és patrimoni de la humanitat. I fins aquí la penúltima etapa.