Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.
Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.
Apa, a cagar a la via.
Dia 5 - Desert Al-Fayoum
Aquest va ser un d'aquells dies estranys, d'aquells que no saps el que veuràs ni t'esperes el que viuràs. Ja per començar el cotxe ens va dur a un xiringuito perdut per no sé on, per pujar-nos a un 4x4 al conductor del qual li vam demanar que reduís la velocitat ja que havíem de recollir els collons que ens havien caigut per la carretera.
La primera aturada va ser a Wadi al Hitan, altrament conegut per la Vall de les Balenes, si, amb dos collons, enmig del puto desert... doncs sí, allò que estava allà perdut, on la gent no trepitjava ja que era territori d'Osiris, o sigui, dels morts, es van descobrir com qui diu fa quatre dies una burrada d'ossos de balenes de fa més de 30 milions d'anys. Una altra de les gràcies del lloc és que les construccions d'allà recorden al poble on es va criar el Luke Skywalker d'Star Wars.
Després de passejar per les rutes indicades (no fos cas que ens perdéssim i no ens trobessin mai més), vam seguir la ruta amb el 4x4 on vam tornar a perdre els collons, aquest cop pujant i baixant per les dunes. De veritat, quan no t'ho esperes et cagues a sobre. Ens van dur a un lloc que, la veritat, no va merèixer ni una sola foto, i després, en ruta cap a l'oasi d'Al-Fayoum, que era un llac tan enorme que semblava el mar. Tant és aixi que allò no deixava de ser un xiringuito de platja. El més divertit és que tenien una, segons ells, cascada, que no sé com dir-ho, les fonts de Montjuïc impressionen molt més, però ells n'estan molt orgullosos.
A mitja tarda vam tornar al Caire. I aquí una de les experiències més surrealistes del viatge. Vam decidir anar a l'estació de trens per comprar els billets per anar l'endemà a Alexandria. Primer arribar-hi... entre carrers que no es podien creuar, carrers que sí es podia però era impossible, creuar tota una avinguda/autopista convertida en un mercat gegant, on travesar la gent era una heroïcitat... fins arribar a l'estació. Allà a buscar on comprar bitllets. Després de molta infructuosa estona, un senyor ens indica un passadís pollós. Pensàvem que ens prenia el número, però després de donar moltes voltes vam accedir a entrar-hi. Allà vam pujar unes escales i vam entrar en unes oficines. En un despatx d'allà hi havia força gent. No recordo l'estona que va passar fins que ens atenguessin però va ser molta, però molta. Al final els vam aconseguir!
Les construccions rotllo Star Wars
Dos ballenosauris
Un altre ballenosauri
L'oasi d'Al-Fayoum
L'ambient a l'oasi d'Al-Fayoum
Añadir comentario
Comentarios