Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 8 - Antalaya

Avui tocava cotxe i més cotxe. Es tractava d'arribar a Antalaya, el Benidorm de l'Egeu. Un poble turístic amb un castell, carrers empedrats, restaurants i alguna que altra ruïna romana. Però que hi ha poc a explicar del dia, comentaré un parell de coses de les carreteres. La primera i més divertida és la presència recurrent de ninots de cartró amb la forma d'un policia i el seu cotxe, per a que, al veure'ls de lluny, et pensis que són de veritat i redueixis la marxa. L'altra no tan divertida és que et trobes controls constants a la carretera. El que acollona més és que, quan vas més a l'est, en comptes de policia el que hi ha és exèrcit. FIns i tot, ja a les zones properes a la frontera amb l'Iran, aquests militars estan parapetats dere un bunker fet amb sacs a mode de trinxeres. Per sort cap control ens va donar el més mínim problema.