Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 13 - Cefalù i Palermo

Per anar a Cefalù vam agafar el tren que, curiosament, va millor que els d'aquí. Vora tres quarts d'hora més tard ja hi érem. Cefalù és el típic poble mariner amb més turistes que habitants i més botigues de records que qualsevol altre tipus de comerç. Des de l'estació vas passant per diversos carreronets amb encant fins que arribes al peu del poble, el primer que veus és la Rocca, que és un pedrot de 270 metres d'alçada on, al seu cim, hi ha el Temple de Diana (nosaltres ens ho vam creure i no va caldre que hi pugéssim per tal de comprovar-ho). 

Allà, a sota de la Rocca, hi ha la Catedral de la Transfiguració, fundada per Roger II (com no) al segle XII on destaca un pantocrator bizantí de l'hòstia (consagrada). Com a encant, hi ha diverses petites platges rotllo Cadaqués on, si vols posar-t'hi, cal que paguis perquè tota ella està ocupada per gandules (i no són dones que treballen a l'administració). Bé diuen que al setembre està tot molt més tranquil que a l'agost... no vull ni imaginar-me com deu ser en ple estiu!

Un cop vist tot, a anar a fer temps mentre esperem el tren (no passen precisament cada cinc minuts). Arribada a Palerm, passejada, pizza en una terrassa i cap a casa que això comença a arribar al seu final.