Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 9 - Praga

Ara ja tocava dedicar tot el dia a fer turisme. Vam anar cap al centre on ens va rebre la Torre de la Pólvora (no m'han explicat la seva història però me la imagino) molt senyorial tota ella. Al creuar-hi per sota entraves en un altre món. De seguida ens vam topar amb la Casa Municipal, que podia ser moltes coses excepte modesta. Tot seguit, creuàrem la plaça de la Ciutat Vella per topar-nos amb el rellotge astronòmic que hi ha a l'antic ajuntament. En un altre moment hi tornaríem per veure el xou de les hores en punt. Vam creuar el Pont de Carles (que és estrany que no s'hagi enfonsat amb tant turista que hi ha al damunt), i ens vam menjar un trdelník (allò que només mengen els turistes, pel que sembla). 

Passejada per l'altra banda del riu i tornada per on havíem vingut. Tot seguit ens vam acostar a la Casa Dansant de Frank Gehry. Una anada d'olla estúpida que atreu més turistes que qualsevol altre monument. En fi, si no hi anàvem ens donarien pel cul preguntant-nos perquè no hi havíem anat. Després vam contemplar les escultures penjades de gent amb un paraigües de Michal Trpák i. per fi, a dinar a un dels llocs estrella de Praga: a l'U Fleku. Reconec que és un niu de turistes però em fa gràcia. De bones a primeres et serveixen una gerra de cervesa negra sense que l'hagis demanada mentre una banda musical.

Per fer temps vam visitar el museu Mucha (no hi ha res millor per als peus que anar a un museu) i després tocava veure el barri jueu, les sinagogues i el cementiri. No estava gens malament, era diferent a tot el que havíem vist. Tot seguit, com havía dit, vam anar al rellotge astronòmic per veure com tocaven les set de la tarda. Dota una desfilada de ninots fent coses, força divertit... i força turistes. I ja per acabar el dia (ja era hora) vam anar a l'AgaRTA Jazz Club. Estàvem tant rebentats que vam marxar a mig concert. Bona nit que demà toca més patejada.