Dia 2 - Saqqara, Memfphis, Dashur, Khan-El-Khalili

Com correspon a gent de la nostra categoria, ens van posar un guia per a nosaltres solets i no barrejar-nos amb altre gent que ves a saber què ens podien encomanar. Vam demanar un guia en castellà (així practiquem idiomes) però aquell dia no els en quedava cap i ens van posar un en anglès. Cap problema, també l'enteníem. La primera parada va ser Saqqara i, com no podia ser d'una altra manera, vem començar per la piràmide escalonada de Djoser (o Zoser com vulgueu dir-li), encara que el mèrit és més de l'arquitecte Imhotep, que se li va acudir posar mastabes sobre mastabes... i sobre mastabaaaa uuunaaaa... perdó, se'm en va la flapa. La cosa és que amb aquesta anada d'olla, i sense saber-ho, va construir la primera piràmide, cosa que va fer que els faraons posteriors de l'imperi antic els agafés la idea (putos envejosos) i tots volguessin la seva.

Després vam visitar el complex funerari de Djoser, amb la seva construcció de pedra (fins aquell moment totes eren de fang cuït) i les columnes del temple de Saqqara. Tot just començàvem el viatge i flipàvem amb qualsevol cosa. Tot seguit vam poder veure una mastaba, concretament la del faraó Shepseskaf, vamos, un totxo de pedres monumental. I amb el que realment vam al·lucinar, i no per la seva espectacularitat, va ser amb la cambra funerària del rei Unas, de la 5a dinastia. El que la fa diferent és que va ser la primera en què es van decorar les parets amb gravats sagrats (en grec hieroglyphikós... o sigui, jeroglífics per a que ens entenguem). Realment allò era un complexe enorme que no te l'acabaries en molts dies, però havíem d'anar per feina.

La següent aturada va ser a Memfis (que ni està a Tennessee ni hi ha la tomba d'Elvis). Memfis va ser la primera capital d'Egipte, i allà vam poder visitar el museu a l'aire lliure de Mit Rahina, que és tot un complex ple d'estàtues, sobretot algunes de Ramses II, que no tenia res a veure amb aquella capital però com a gran mestre de la propaganda, es va fer veure per totes bandes. El que impressiona més d'aquell lloc és una estàtua enorme tombada de Ramses II (qui si no).

I sense perdre més temps, vam anar a Dashur. Primer de tot vam veure la piràmide del faraó Snefru, o sigui, la piràmide encorvada o romboidal per dir-ho d'alguna manera. Jo li dic un nyap de l'arquitectura. La van començar amb un angle molt obert i, com van veure que allò no aguantava de cap de les maneres, van seguir amb un angle més tancat. Però mira, té la seva gràcia. Després una d'aquelles experiències místiques que un té pocs cops a la vida: vaig entrar a la piràmide vermella. Després de pujar moltes escales per fora, vaig entrar en un forat que hi havia al mig i vaig baixar per una rampa molt empinada recolzant-me en les travesses de fusta. Allà a sota hi havia la cambra funerària. El que mès recordo és la manca d'aire i la calor que hi cardava. 

I cap a casa a descansar. Primer un passeig pel bassar Khan-el-Khalili i sopar per allà. I a intentar dormir. bones i sorolloses nits.