Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.
Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.
Apa, a cagar a la via.
Dia 7 - Museu Egipci i barri copte
Com havia comentat anteriorment, vam dedicar dos dies a tornar a veure certs llocs sense la "companyia" del guia, amb tota la calma i, sobretot, llibertat. Vam recórrer tot el Museu Egipci pam a pam, sense deixar-nos res i sense haver de sentir faules que no tenen res a veure amb la realitat. Després vam anar al barri copte, del qual també en vaig parlar en altre capítol. Però bé, per a que el rotllo no quedi massa buit comentaré dues coses:
La primera és que si la casualitat de la vida t'ha regalat els cromosomes X i Y, ves en compte al metro ja que, si entres en un vagó reservat només per a dones, et diran de tot, encara que vagis acompanyat de la teva dona. Ja és trist que les dones necessitin un vagó especial per sentir-se més segures però hi ha cultures que obliguen a fer-ho.
La segona és que em vaig capficar, des de feia dies, en comprar una figura de la deessa Tueris (i no és cap personatge de Joc de Trons), deessa de la fertilitat i dels parts, representada per un hipopòtam molt divertit. En una gran botiga del barri copte en vaig veure una, però el preu que em van dir em va semblar exagerat. Vaig voler regatejar però va ser impossible. Quan vaig marxar sense ella va sortir un senyor insistint amb el preu, que no, que no pagava allò. Aleshores ens va preguntar qui era el nostre guia, respontent-li que no en teníem... doncs cap problema, venuda! Això ens va fer pensar en la comissió tan bèstia que es devien dur els guies... i a sobre li donàvem propina, quins collons!
Panoràmica del museu egipci
Una imatge difícil de veure en altres reis, passats i futurs: Akenaton besant la seva filla
Añadir comentario
Comentarios