Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 11 - Capadocia: Uchisar, Göreme, Vall de Pasabag

Aquell dia vam contractar una ruta turística des de l'hotel. Ens van dur en una furgoneta molt luxosa que vam compartir amb una parella de mexicans (no em pregunteu el perquè però Turquia estava farcida de mexicans). El guia era un kurd que va manifestar sentir molta simpatia per la causa catalana; la meva resposta va ser que, pel que havia llegit, portava molta mala sort parlar sobre segons quins temes allà. 

Bé, la primera parada va ser Uchisar, que, per dir-ho d'alguna manera, era la versió pija de Göreme. Allò semblava un poble de follets fossilitzat, era un lloc on, pels efectes de l'erosió, hi havia grans rocs amb forma de bolet i que la gent havia foradat per a viure-hi.

Després ens van dur a un parc on estava ple de forats i, a cada forat, hi havia pintures religioses cristianes a mode de cripta o capella. Tot molt curiós. I, finalment, la vall de Pasabag, on tot plegat era un recull de formes curioses perpetrades per anys d'erosió. Bàsicament això és tot.