Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 5 - Etna i Catània

De bon matí tocava fer una mica de muntanya... una mica, eh? Ara no ens flipem. Volíem acostar-nos a l'Etna (el que es pogués, ja que quan treu fum no deixen que la gent s'hi apropi gaire). Vam arribar amb cotxe fins al peu del 'funivia', o sigui, el telefèric, que ens va dur fins molt amunt. Ara, si vols arribar, ja t'ho curres tu, eh, xato? El camí era com el del croscat però més empinat, mès bèstia i, sobretot, amb un vent que t'hi cagues. Hi havia qui anava en autobús, però que voleu que us digui, mola més caminar. 

Després de comprar algun record (i endur-me sense comprar algun altre), vam baixar altre cop al nivell del mar per visitar Catània (o Keiteinia que diria la del navegador). Era maco però no espectacular. Diuen que tenen el mercat de peix més gran del (?) món. Bé, vam passejar una mica, tot molt barroc, vam sopar i vam tornar cap al càmping. Sí, no he explicat gairebé res, però les fotos són més interessants.