Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 4 - Salzburg

Abans d'anar a visitar la ciutat, vma anar a una cosa anomenada Salzburg Open Air Museum, que no és mes que un parc on hi ha diverses cases i magatzems de quan Jordi Hurtado era petit i veure com vivia aquella gent. Un divertimento per passar l'estona, però és curiós. Això sí, sempre acompanyats de la nostra amiga la pluja.

Ja a la ciutat, vam pujar al Festung Hohensalzburg, o sigui, al castell. Una poderosa fortalesa que, curiosament, mai no va ser assatjada. A dins, petits museus, coses velles i rares i, el millor, les vistes. D'això ja en savien aquella gent. Ja de baixada, tocava hidratar-se (com si fes tanta calor). Ja n'hi ha prou de Mozart, Sounds of the Music i muntanyes amb prats verds i llacs, el més important de Salzburg és la Augustiner Bräu que, com el seu nom indica, és una cerveseria que està en un monestir de monjos agustins. Si entres per dalt, és millor que entrar per baix. Entres i passes per un llarg passadís on et preguntes si no t'has equivocat de porta. Al final trobes unes escales que, a mesura que vas baixant, vas sentint un rum-rum de gent. Arribes a un vestíbul on hi ha diverses guinguetes on serveixen menjar. Ja al costat, la gran sala plena de taules i de gent bevent com si no hi hagués un demà. El més divertit és que hi ha molts armariets on la gent guarda la seva pròpia gerra i les taules estan reservades a grups concrets en uns dies i hores fixats cada setmana.

Després d'aquesta experiència mística, a casa a fer nones que demà toca carretera.