2020 Sicília

 

Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 1 - Civitavecchia

Aqui faré una mica de trampa i juntaré el dia 0 i l'1. M'explico, vam agafar el Ferri al vespre per arribar a Civitavecchia la nit següent, i per raons narratives ho posaré al mateix paquet... perquè a mi em dona la gana, val?

Vam sortir als voltants de les 9.30 del vespre des de Barcelona i, lluny de ser un creuer de luxe va ser un tedi de collons i és que, per culpa de la covid, ni la piscina ni moltes d'altres estances estaven en funcionament. En fi, de tot això que se'n va aprofitar el fetge. De fet, qualsevol que vegi la quantitat de fotos que vam fer pensarà que ens ho vam passar teta... en fi.

No vam arribar fins la nit següent. Volíem anar a un càmping, però per l'hora que era vam haver de passar la nit a un hotel (Hotel Traiano, per cert). No sé si algú fa turisme per Civitavecchia, però diuen que té moltes coses per veure. Era l'antic port de Roma i era anomenada Centumcellae pels molts magatzems que hi havia. Actualment el més destacat és una torre atribuida (no sé si pel departament de turisme) a Miquel Àngel. Algun dia ens hi passejarem i ho explicarem. Així que bona nit, doncs.

Esperant a poder embarcar

Cucu

Fent veure que no passem fred

El camarot. Més gran que segons quins hotels de carretera

Entretenint el fetge

Ens movem

Entre Còrsega i Sardenya (i no és cap cantonada de Barcelona)

Uns senyors nyoquis per sopar

I una pasta

Añadir comentario

Comentarios

Todavía no hay comentarios