Dia 4 - Museu Nac. de la Civilització Egípcia, Església penjant, Mesquita d'Alabastre, Museu Egipci / 2025 - Egipte | Això no és una guia de viatge... però quasi

Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.

Apa, a cagar a la via.

Dia 4 - Museu Nacional de la Civilització Egípcia, Església penjant, Mesquita d'Alabastre, Museu Egipci

De bon matí vam anar a visitar el Museu Nacional de la Civilització Egípcia. Al meu parer, el que el diferencia dels demés i li dona una gràcia especial és que posseeix les 22 reials mòmies trobades totes juntes en un caché de la Vall dels Reis, com poden ser Hatsepsut, Seti I i tots els ramèsides, entre d'altres. Altra cosa que el diferencia dels demés és que també hi ha objectes de l'Egipte islàmic. Però igual que amb el Gran Museu, el guia ens va fer la visita com bastant desagradable, cosa que va fer que el veiéssim sols un altre dia.

Ara un canvi radical en la temàtica. Després de tant faraó, tocaven els coptes. Vam anar al barri copte el qual no deixava d'estar plagat de turistes. S'ha de dir que, si t'abstreus de la gentada, té molt encant. El guia ens va dur a l'esgésia penjant, que ja no penja de res però la segueixen anomenant igual. Realment es diu església de Santa Maria Verge però ningú no li diu així. Antigament sí penjava, ja que va ser construïda al segle III (possiblement l'església cristiana més antiga del món) sobre una fortalesa romana, però el nivell del terra ha pujat uns sis metres en es darrers 2000 anys i ja no fa el seu efecte. A part del mogollon de relíquies o el púlpit de marbre, la gran curiositat és el sostre amb la forma de l'arca de Noé per a recordar-nos el diluvi universal.

La següent visita ja és molt més moderna: la mesquita d'alabastre. En realitat és la mesquita de Muhammad Ali... i al costat està l'església de George Foreman, no et fot? Aquest senyor éra Muhammad Ali Pasha, del segle XIX i, segons diuen, fundador de l'Egipte modern. Va erigir aquesta monstruositat no tant com a centre de culte religiós si no com a centre de cute al seu ego. De fet el seu mausoleu està al costat. La mesquita està feta d'alabastre i no de marbre per a que brillés més. De fet, abans de que existís la contaminació, allò semblava un pastís de noces, però ara, com que ja no.

Per acabar el dia, una estona al Museu Egipci, que no cal dir que el vam tornar a visitar un altre dia sense el pesat del guia. És (o era) un museu brut i pollós que sembla la casa d'un col·leccionista d'objectes d'art de l'antic Egipte amb la síndrome de Diògenes. Crec que, a l'hora d'escriure això, ja estan totes les peces al Gran Museu Egipci. Bona nit