Dia 3 - Giza, Gran Museu Egipci / 2025 - Egipte | Això no és una guia de viatge... però quasi

Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.

Apa, a cagar a la via.

Dia 3 - Giza, Gran Museu Egipci

Avui tocava el plat fort, de moment, d'Egipte i era anar a Giza. Si pensàvem que el caos d'el Caire era el pitjor que ens podia passar, anàvem errats, hi havia una cosa pitjor: el guia en castellà que ens vam posar. Sort que ja duïem els deures ben fets de casa, ja que el pavo aquest no en tenia ni puta idea de res. Però va, anem a pams.

Es van recollir davant de l'hotel i ens van dur cap a Giza enmig del fantàstic trànsit típic de la zona. Una cosa s'ha de reconèixer, la piràmide de Keops em va impressionar molt més veient-la a la llunyania des del cotxe, al darrera dels edificis i la contaminació pel mig que quan la vaig tenir al davant, postal la qual ja havia vist milions de cops des de que vaig néixer. I quan vam arribar, començava el xou del guia. De bones primeres, ens va aturar en un lloc on ens va començar a explicar la història, segons ell, d'Egipte a base de retalls de revistes que duïa a sobre. I no callava, xerrava i xerrava repetint frases sense sentit (la seva veu em recordava a la de Stoitxkov) mentre anava veient com allò s'anava omplint de gent cada cop més i nosaltres perdent el temps d'aquella manera. Al final el vam fer callar (va costar) i vam entrar.

He de reconèixer que, si més no, dur un guia ens servia per espantar, i no sempre, tota mena de voltors assedegats de fer negoci amb els turistes. Podria explicar-vos tota la conya de les piràmides i tal, però segur que us la deveu de saber de memòria, del dret i de l'inrevés. Doncs això, que vam veure, que no entrar, les tres piràmides per tots els cantons possibles, acabant amb l'esfinx, aquella que cada arqueòleg té la seva versió de què prenén significar. Finalment vam visitar el temple de la vall de Khafre (o Kefrén si no us agrada l'altre nom). Es creu, o algú diu que es creu, que aquest temple servia per a purificar la reial mòmia (la reial mòmia que corre per aquí, a l'actualitat, no té per on ser purificada).

La següent visita va ser el Gran Museu Egipci. Feia molt poc que estava obert i moltes de les obres importants estaven al pollós i vell Museu Egipci. Us asseguro que la visita amb aquell guia va ser un mal son i que allò no es podia veure a trot de cavall i que mereixia una visita posterior amb més calma. Per sort teníem dies reservats a tal efecte. Per tant, us en parlaré en un altre capítol. Bona nit.