Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 14 - Aswan, Filae

Aquell dia anàvem a veure la presa d'Aswan, un monstre construit per domesticar el Nil i dotar d'electricitat a una part d'Egipte. Té 111 m d'alçada i 3,6 Km de llargada i quan ho veus tot, no cal que et diguin que ho van fer amb l'ajut dels soviètics. Aquest monstre ha fet que el llac Nasser (un senyor amb tant ego com Ramses II) inundés 500 Km del territori nubi enviant a fer punyetes una burrada de poblacions, sense oblidar del trasllat de monuments (res, una feineta fàcil) com Abu Simbel, Filae o Kalabsha o el desastre natural que representa el que deixid'arribar sediment al delta. Però res, tot sigui per a que funcionin els semàfors d'el Caire. 

Després vam agafar una barca per anar a l'illa de Philae 2.0 (la 1.0 va quedar inundada per la puta presa). La cosa tenia la seva èpica ja que pujar-se en una d'aquelles barquetes sense acabar dins de l'aigua té la seva cosa. Després arribes i et trobes aquell temple ptolemaic dedicat a Isis (que no té res a veure amb els terroristes islàmistes), encara que amb el quiosc de Trajà (on no hi venen ni diaris ni revistes) allò sembla més romà que una altra cosa.

Després ens van dur a veure el nyap dels nyaps, un obelisc a mig construir que demostra que els nyaps no són cosa de l'actualitat. I acabat de veure això, cao a Aswan a sopar i dormir, que al dia següent toca agafar l'avió cap a el Caire.