Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 12 - Berlín

Avui tocava el primer dels dos museus a visitar, concretament el Neues Museum. Aixì, com a coses importants allà dins hi ha, sobretot, dues: La Nefertiti (que hi ha qui diu que és falsa) i  l'exposició temporal de les joies de Príam, el rei de Troia que, segons el pressumpte arqueòleg Heinrich Schliemann, pertanyien aquest senyor. Però, ai las! El tresor es troba al museu Puixkin a Rússia, país que, com havíem dit, estava en guerra i havíem decidit que eren els dolents de la guerra, i els ucraïnesos els bons, per tant, el tresor que vam veure només era una reproducció ja que l'original no va poder creuar la frontera. Ara només cal que diguin que el cap de la Nefertiti va ser una falsificació de Ludwig Borchardt ja hauríem fet dos de dos. La meva opinió és que a aquest museu li faria molta falta un replantejament de com es mostren les obres. Actualment sembla la casa d'un gran col·leccionista de peces antigues amb síndrome de Diògenes.

Passejant, passejant, vam arribar on era el Checkpoint Charlie, el punt de control que separava el Berlín est de l'oest. Em va fotre de molta mala llet, què voleu que us digui. Jo l'havia creuat quan funcionava, i sempre pensava en totes les persones que havien mort intentant fugir del Berlín est. També en tots els que van morir lluitant per assolir el que hi ha ara, un país sense separació... Ara hi ha quatre records descontextualitzats posats per a que els turistes puguin fer-se fotos enfotent-se. És com si ara a Auswitch posessin un parc d'atraccions venent una "Jude experience".

Visita a un Biergarten pel Kronsberg (res a veure aquest barri a com jo el recordava), passejadeta pel Grossen Tiergarten, i cap a casa. Per cert, mai no havia vist una ciutat amb tants pocs cotxes com Berlín.