Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 7 - Bratislava

La veritat és que, estant tan a prop, no feia nosa una visita a la capital d'Eslovàquia (que no pas Eslavònia ni Eslovènia). És una ciutat petita encantadora, amb castell i tot, sense el complex que podria tenir per estar a l'ombra de Viena i Praga. De fet, caminant pels carrers trobes certs detalls humorístics que demostren que no pretenen, ni de bon tros, imitar la imatge seriosa i imperial de les seves dues germanes grans.

És un passeig molt tranquil, rodejat de cases barroques d'un estil clarament centre-europeu (evidentment, no serà un estil de Nova Zelanda). Bé, tranquil fins que ens vam topar amb un aplec de grups folclòrics que anaven ballant pels carrers fins a trobar-se a la plaça major (Hlavné námestie). Allò semblava el difunt Festival Internacional de Música de Cantonigròs. Doncs mira, amb aquella conya vam poder allargar el dia ja que la ciutat estava vista en dues patades.