Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 15 - Mesquita Al-Azhar, Khan-El-Khalili

La veritat, el títol és més llarg que el que vam fer. Primer de tot, una visita a la mesquita Al-Azhar, que no vol dir que en triéssim una a l'atzar, es que es diu així. Diuen que és la universitat en actiu més antiga del món, i que a l'esdat mitjana, mentre nosaltres cremàvem bruixes, ells ensenyaven coses molt avançades... el problema és que no han avançat res des d'aleshores. 

Tot seguit vam tornar al ja conegut basar Khan-El-Khalili, però aquest cop vam decidir perdre'ns pels carreronets ifer un recorregut més autèntic. Autèntic va ser, però recorregut... alò no avançava ni a trets, era molt pitjor que les Rambles per Sant Jordi. Ens va costar molt escapar de tota aquella humanitat. I poca cosa més, la veritat.