Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 17 - Trabzon

Aquí hi ha poc a pelar. La pluja que va caure durant tot el dia ens va condicionar molt. Com a cosa curiosa del lloc, és que com a bon port pesquer hauria d'haver força restaurants de peix... doncs no, per no haver, no n'hi ha cap, tots de carn. Buscant molt, al final vam trobar una guingueta d'una senyora que feia no sé si seitons o sardines fregides. I ja està.

La major part del temps el vam passar tancats en un bar i, ja degut al màxim avorriment, vam anar al museu d'història i cultura d'allà on, el que més em va cridar l'atenció, va ser la zona dedicada al dia que el Trabzonspor (Trabzonsporompompero segons l'Alfonso Arús) va guanyar 1-0 a la copa d'Europa de 1976 al Liverpool. El més ofensiu d'allò és que també van guanyar al Barça a la recopa de 1990 i no en fan cap esment, com si fos més natural. Val a dir que en ambdues eliminatòries van acabar eliminats.