Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 2 - Nàpols

Aquell matí vam aterrar al Campeggio Spartacus a Pompèia (no sé què té a veure el famós esclau amb Pompèia, però bé... o igual sí, ves a saber). Com tots els càmpings més al sud dels alps és cutre que t'hi cagues i, a sobre, et juren i perjuren que l'aigua calenta de les dutxes funciona però és mentida (si és que els napolitans saben dir alguna veritat). En fi, l'única cosa bona que té aquell càmping és que està al mateix costat de les runes. Immediatament vam anar cap a Nàpols amb el pitjor mitjà que podíem fer servir: el cotxe (havent-hi un tren ben maco allà al costat). Després de sobreviure a la conducció per molts carrerons vam trobar un pàrquing petit i penós on ens van cobrar el que no té nom per aparcar (per cert, si als llibres d'història trobeu una menció a algú a qui li van posar una multa a Nàpols, aquest sóc jo). 

Bé, un cop allà hi havia una cosa prioritària que s'havia de fer urgentent: menjar una pizza. Després, ja amb la panxa plena, vam anar a fer un passeig. Ja posats a fer el guiri vam visitar primer la Basilica di San Lorenzo Maggiore feta el segle XIII i després la catedral, on vam visitar l’altar major de la Reale Cappella del Tesoro di San Gennaro. Com que ja en teníem prou d'esglésies, vam fer un passeig per les galeries Umberto I, pastades a les que hi ha a Milà. I ja per acabar el dia, cap a la piazza del Plebiscito i voltants, coincidint amb la sortida de les escoles i, per tant, una pujada dels decibels al carrer força important.

Cap al campeggio i a fer nones.