Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 15 - Mardin, Van

Seguim tirant cap a l'est. La primera parada era Mardin, una ciutat on les cases estan enganxades, unes sobre les altres, enfilant-se damunt un turó per tal de que ningú pogués deixar de contemplar tota aquella immensa plana mesopotàmica que es perd al davant i que pertany a Síria. Aquí sí que no vam poder escapar dels turistes.

Després ja vam anar cap a Van, que com el seu nom indica està al costat del llac Van, ja a l'est del tot de Turquia, tocant a la frontera amb Iran. Una de les coses que xoca quan vas tirant cap a l'est és que els sempiterns controls policials van desapareixent i vas trobant controls de l'exèrcit, alguns protegits amb murs de sacs. No sé si això dona molta confiança... a mi no. la veritat. La qüestió és que vam haver de passar per llargues carreteres, moltes de muntanya, al darrera de llargues cues de camions i vorejar el llac Van que vam descobrir que era molt més gran del que ens pensàvem. Així que vam arribar ja de nit i sense possibilitat de fer turisme. Això sí, on vam dormir va ser en un Hilton (no us flipeu, aquell estava molt bé de preu), en una habitació crec que més gran que el meu pis (tampoc costa tant). Un apunt, al restaurant tenien el mateix i de la mateixa qualitat que a qualsevol bar, cutre o bo, de Turquia. 

Va, a dormir que ara ja comença la tornada.