Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 11 - Palermo i el Palazzo dei Normanni

De bon matí vam anar al mercat de Balarò. Algú podria dir que és molt bulliciós i sorollós, però realment no ho és més que la resta de Palermo. Jo em moria de ganes d'anar al xiringuito (o guingueta) d'un pavo que et posa al pa ni ell sap el què. Té un carro ple de menuts (que no pas nens) i agafa el que hi ha sense mirar. En aquell moment et donaven una ampolleta de gasosa i només pagaves si t'havia agradat (ara ja no ho fan així). Va ser una experiència curiosa. Ella es va cascar com va poder un pop que semblava fet de cautxu i una coliflor fregida (aquesta gent ho fregeix tot).

Després tocava visitar el Palazzo dei Normanni, en cara que el seu nom real hauria de ser Palazzo dal Mondo Intero ja que va ser construit pels àrabs, ocupat pels normands i més tard, els sueus, els catalans i els espanyols hi van deixar la seva pitjada. Aquest poti poti cultural fa que el palau sigui l'hòstia. Ara, si parlem de l'hòstia, el que és l'hòstia consagrada i sense consagrar és la Cappella Palatina, que entre el sostre àrab i les parets daurades fa que et caguis a sobre quan hi entres. Imagineu-vos com ha sigut la constant ocupació d'aquest palau que el parlament de Sicília està allà. Des dels àrabs que el poder no ha tret el cul d'allà.

Ja al migdia vam fer una visita a la Cattedrale di Santa Maria Assunta, o sigui, la catedral. Fa gràcia ja que per fora és una barreja d'estils àrab, normand, gòtic i barroc, i per dins és del tot neoclàssic (tan sonso com pot arribar a ser aquest estil). I el que ve després és de traca i mocador (desgraciadament no hi ha constància gràfica ja que no estava permès), i era la Catacombe dei Cappuccini, o sigui, un sòtan ple i ben ple de cadàvers molt ben conservats (no tots). Igual la gràcia, a part de satisfer l'esperit morbós, era veure els vestits de l'època que duïen quan els van dur allà per a que se sequessin com si fossin llonganisses. 

Sortint d'allà amb més gana de la que vam entrar, passeget pel centre, sopar com uns senyors, copeta i cap a casa a dormir.