Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 6 - Viena

Jo mai no havia estat a Viena. Tothom me la comparava amb Praga (que sí hi havia estat) i, què voleu que us digui, aquesta comparació és un insult a la capital de Txèquia. Trobo que Viena és tot aparença, grandiositat, però sense caràcter (o d'un caràcter el qual no acabo d'entendre). Però ja hi érem i tocava fer turisme.

La primera parada va ser el Palau de Schönbrunn. Una, diguem-ne, residència estiuenca amb un jardí una mica més gran que el meu (no massa més). Per dins em va semblar com tots els palaus del barroc tardà que hi ha repartits per Europa, començant per Versalles, la seva versió francesa. De fet, aquesta era només la residència d'estiu, la permanent era Hofburg la qual ens vam abstenir de visitar.

Després, com pertoca, vam visitar la catedral, aquella de la qual jo tenia un puzzle de petit i que semblava impossible d'acabar (spoiler, ho vaig aconseguir). Un embolcall gòtic amb traces romàniques i un interior poti-poti de tot amb predomini del barroc... o sigui, com qualsevol catedral que es vulgui anomenar catedral.

Després ve la collonada més collonada que pot fer un turista, que és fer una cual de l'hòstia per entrar al Cafè Central on, juntament amb una burrada de guiris, ens prenem un puto capuccino fent veure que som l'emperadriu Sisi en un saló molt luxós i elitista.

Després d'una bona passejadeta, vam visitar per fora (passant d'entrar) el palau imperial d'Hofburg, la versió hivernal de Schönbrunn. Ja en teníem prou de palaus aquell dia. Ja farts de tot, vam tornar al càmping i vam voltar per la zona. Era curiosa, sí, amb uns edificis pretenciosos i d'un gust dubtós (segons els nostres cànons). El més rimbombant és la Villa Otto Wagner. Sopar, dormir i fins demà que toca carretera.