Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 14 - Leipzig i Wansee

Avui s'havia de fer una excursioneta fora de Berlín però no massa lluny. Vam decidir anar a Leipzig a veure si se'ns encomanava alguna cosa de totes les celebritats que han passat per allà. Ja de bones primeres ens vam trobar amb una arquitectura, diguem-ne, pretenciosament futurista, com la façana de la Universitat. Després ja vam entrar en un món més clàssic, amb l'església de Sant Tomàs... i com a nota curiosa ens vam creuar amb el president Torra una mica desubicat del seu lloc. Caminadeta pel poble i visita a l'estació de tren on una colla de nens feia un concert.

Leipzig mola molt però no dona massa de si, per tant, vam agafar el cotxe i vam seguir amb la gira dels horrors. Ara tocava Wansee, el palauet on es van reunir uns senyors vestits de gris després de que el seu cap els digués allò de que no s'imaginava que hi haguessin tants jueus a l'est i que no cabien tots als camps de concentració, i que busquessin com fer-s'ho i que la solució que trobessin a ell ja li estaria bé. Doncs allà es va signar el que en deien "la solució final". Ara cap a casa que demà toca carretera.