Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 3 - Pompeia i Nàpols

El fet de passar la nit en un càmping al davant de les runes de Pompèia ens va anar molt bé per plantar-nos a la porta abans de que obrissin i poder entrar quan encara no hi havia gairebé ningú. Era el segon cop que hi anàvem, per la qual cosa jo preferia anar a Herculano, que encara no hi havíem estat, però mira, al final mana ella. I sort que ja havíem estat ja que l'edifici estrella, el lupanarum, estava tancat per reformes... però cap problema, ja l'havíem vist feia uns 10 anys. Bé, ara no em posaré a explicar la història de Pompèia perquè tots l'hauríeu de saber. 

La cosa és que li vam dedicar tot el matí a la visita i, al sortir, vam fer el que havíem d'haver fet el dia abans: agafar el tren. Vam baixar a l'estació, al barri de Forcella. Aquest barri està ple de coves, catacumbes i demés amagatalls que el van fer una de les places fortes de la camorra després de la guerra per la facilitat que tenien en amagar gènere de contraband. Actualment mana la droga, controlada bàsicament pels de Secondigliano. Allà, a Forcella, vam parar a menjar una d'aquelles marranades tan bones que venen pel carrer, mentre presenciàvem una concentració molt nombrosa de gent jove davant d'una església esperant una missa de difunts (no entrarem a fer especulacions sobre la causa de la mort d'aquest, suposem, jove).

Posteriorment vam voler anar a veure el Cristo Velato a la Capella Sansevero, però ens van dir que havíem de comprar l'entrada per internet. Ja, molt bé, ja som aquí, ens la podeu vendre? No, ha de ser per internet... vinga, mòbil i a comprar l'entrada per d'aquí a unes poques hores. I, sí, realment la visita va valdre la pena, recomano a tothom que el vagi a veure. No adjunto fotos perquè no les deixaven fer, però igualment és una cosa que s'ha de veure en viu. Es va esculpir en un sol bloc de marbre des d'on es veu un vel fi que li cobreix el cos: ferides, venes, el llençol de sota, tot llegible a través de la tela. El vel no és un drap posat a sobre. És marbre tallat com si fos transparent.

Com a dada curiosa, hi ha una estàtua que figura la mare de l'esculptor... veient com se li marca la roba, m'imagino que aquell senyor devia de tenir un complexe d'Edip dels més extrems i, a la cripta, les màquines anatòmiques, dos esquelets amb el sistema vascular injectat. Encara hi ha debat en si són de veritat o no.

Després vam anar al monestir de les Clarisses. Val la pena com a visita per passar l'estona, bàsicament. La seva església va ser cosagrada el 1370, al barroc la van vestir per dins, una bomba el 1943 va cremar tot aquest barroc i ja no el van reconstruir. Cerveseta i a dormir que demà s'ha d'anar a Sicília