Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 13 - Capadocia en globus i Urfa (Sanliurfa)

Té collons que el dia que has de marxar i fer la tira de carretera, sigui quan fa bon temps i puguis fer el viatge en globus que havies contractat feia dies. Per acabar-ho de rematar, ens van venir a buscar a les 4 del matí (sí, no m'he equivocat de tecla, les quatre), total per estar la tira d'estona en un cutrebar on figura que havíem d'esmorzar i no començar a sortir amb el globus fins a les 6 del matí. La cistella era força gran i compartimenada, on hi cabia una burrada de gent. Molt bonica, sí, però li vaig trobar a faltar una porta... o si més no, una escaleta per poder entrar i sortir sense fer el ridícul que vaig haver de fer. Millor no pregunteu. Entre nosaltres, ens ho podíem haver estalviat ja que el que realment era espectacular era veure la resta de globus, i això podies fer-ho des del terra. M'imagino que jo debia fer la mateixa cara que posen els nens quan es pugen a un poni pensant que serà la gran experìencia de la seva vida.

El que s'ha de reconèixer, això sí, és que les fotos van sortir de puta mare (que ningú no us enganyi, el mèrit és del païsatge, no del fotògraf). També val a dir que el senyor capità de la nau va posar el seu granet de sorra per tal de fer el viatge, diguem-ne, més emocionant. En un moment del vol, el globus es va anar acostant a unes pedres mentre anava perdent alçada; pensava que era per a que poguéssim contemplar ves a saber què. Doncs com deia, ens acostàvem, acostàvem, acost... ja ens vèiem esclafats contra aquella paret quan el trasto va començar a remuntar. Si més no, allò va donar un cert interès a aquell tedi. I per fi l'aterratge, un aterratge al quinto coño a mà esquerra ja que per problemes tècnics (què estrany) no ho vam poder fer on tocava. I després la meva sortida de la cistella de la qual prefereixo no dir res.

Després d'això, carretera i manta cap a Urfa, o com se la coneix fora, a Sanliurfa (que vol dir la gloriosa Urfa, nom del tot estúpid pel qual els aborígens prefereixen dir Urfa i prou). Allò ja estava fora de tot el que havíem vist i ens trobàvem a la Turquia més profunda. A sopar i a dormir a l'Elci Konagi Butik Hotel (sí, tenia una botigueta a l'entrada).