Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 18 - Ünye

Vam deixar Trabzon per anar seguint la costa del mar Negre fins a Ünye. Que què hi ha a Ünye? La veritat és que res, absolutament res, només era una parada per fer relax i descansar, veient com seguia plovent com als dos dies anteriors i que no feia pinta de que allò s'aturés i ens vam allotjar l'Atik Hotel que no estava malament I fins aquí la meravellosa crònica d'Ünye, mola no?