Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 7 - Siracusa i Ragusa

Era el dia de deixar Mascali i començar a fer ruta. La primera parada era Siracusa, allà on Arquimedes va dir allò d'"Eureka", que vol dir "collons, què freda que està l'aigua". A part d'això, carrers molt macos, alguns d'estrets, molt barroc i moltes runes. Allà vaig tenir una "discussió" amb un cambrer del restaurant on vam dinar, ja que ell deia que jo era espanyol. Jo li responia que si jo era espanyol, ell era toscano a la qual cosa ell s'emprenyava reivindicant la seva sicilianitat, però ell insistia en que jo era espanyol i jo el replicava amb que ell era toscano. No ens en vam ensortir (com era previsible).

Amb la panxa ben plena tocava anar a Ragusa, aquella ciutat on el terratrèmol del 1697 va partir en dos i que van decidir reconstruir (estil barroc, com toca).