2020 Sicília
Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.
Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.
Apa, a cagar a la via.
Dia 7 - Siracusa i Ragusa
Era el dia de deixar Mascali i començar a fer ruta. La primera parada era Siracusa, allà on Arquimedes va dir allò d'"Eureka", que vol dir "collons, què freda que està l'aigua". A part d'això, carrers molt macos, alguns d'estrets, molt barroc i moltes runes. Allà vaig tenir una "discussió" amb un cambrer del restaurant on vam dinar, ja que ell deia que jo era espanyol. Jo li responia que si jo era espanyol, ell era toscano a la qual cosa ell s'emprenyava reivindicant la seva sicilianitat, però ell insistia en que jo era espanyol i jo el replicava amb que ell era toscano. No ens en vam ensortir (com era previsible).
Amb la panxa ben plena tocava anar a Ragusa, aquella ciutat on el terratrèmol del 1697 va partir en dos i que van decidir reconstruir (estil barroc, com toca). Aquest cop tocava dormir sobre tou (bàsicament és que no vam trobar càmpings per aquella zona). Vam dormir a Via Pezza 100 (l'hotel es diu aixì, què voleu que us digui?). El problema és que estava a dalt del turó que estava al davant del que volíem visitar. Així que va tocar baixar i tornar a pujar. Reconec que el camí és maco, però llarg. Per sort a la tornada vam trobar un autobús que ens va retornar a l'hotel acompanyats de dos arancini que havíem comprat mentre esperàvem el bus. Bona nit.
El Castello Maniace del segle XIII a Siracusa
El mateix castell
El barri de l'Ortigia a Siracusa
Més del mateix
La Fonte Aretusa
Sempre és agradable de veure certes coses quan un és lluny de casa
I Duomo
Da condividere
El temple d'Apol·lo
Anant cap a Ragusa amb la nostra amiga la pluja
Arribant a Ragusa
Cap allà és on hem d'anar
Comencem a baixar escales per després tornar a pujar
Seguim baixant
Mentre baixem
La cúpula del Duomo de San Giorgio
La Chiesa di San Giuseppe
Ragusa la nuit
Els arancini que vam sopar
Añadir comentario
Comentarios