Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 6 - Tindaris i Taormina

Ara tocava visitar un parell de pobles costaners molt meritoris, tant que devien concentrar la meitat els turistes de tota l'illa (per no dir tres quarts). Comencem per Tindaris, poble fundat pels grecs a sobre d'unes cingleres d'aquelles ideals per a suïcides romàntics, refundat pels romans, i enfonsat parcialment a sota el mar per un dels habituals terratrèmols que passava les vacances allà. D'aquella època només queda dempeus un teatre del qual, el més interessant, no eren els actors si no les meravelloses vistes al mar. I gairebé a dalt de tot, ens trobem amb el Santuario della Madonna Nera di Tindari... què originals, una verge negra! Tampoc té més interès aquest santuari ja que és del segle XX (com si al segle XX només s'haguessin construit merdetes. 

A la tarda el plan era anar a Taormina. Sí, molt maco i amb unes vistes de la hòstia, però al final te'n duus el record de la burrada de turistes i creueristes, tots molt modadets, uns preus que has de tirar de palanques per poder pagar-los i de veure un, no sé si casament o festa de disfresses. Ja cap al tard vam anar a veure el teatre no sé si grec, romà o greco-romà, tant se val. La qüestió és que aquell dia l'etrada era gratis (al·leluia) i el vam visitar. Crec que era més espectacular les vistes que es veien des d'allà que el mateix teatre. 

Apa, tornada al càmping i a dormir