Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 10 - Praga

Aquell matí, primer de tot, era anar fins al camp de l'Sparta de Praga per comprar una samarreta que ens havien encarregat. La mare que va parir el puto estadi fins arribar allà. Després vam baixar fins al castell (sí, baixar, imagineu-vos on érem) per a visitar, tot seguit, la catedral de San Vitus (el del ball). Curiosament no és la catedral de Praga, ho és del castell. No feu preguntes. Aquesta catedral va ser començada el 1334 i acabada el 1929... més temps que la Sagrada Família però menys que la plaça de les Glòries. Res a comentar, molta joia i molta gent important enterrada allà dins. 

Després vam voler visitar el carreró de l'Or però al veure que s'havia de pagar, els vam enviar a pendre pel cul (segur que els agradaria). Tot seguit vam veure el que vam poder de l'església de Nostra Senyora sota la Cadena (ho llegeixo i estic veient una dominatrix). Mentrestant la nostra amiga la pluja va fer acte de presencia de forma poc discreta. Ja a la vora del riu, hi ha una escultura de David Černý força curiosa: un nen amb la cara aixafada anant a quatre grapes. Després vam decidir acabar de destrossar-nos els peus i cap a casa a dormir que hi havia ganes.