Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 5 - Viena

El dia va començar amb el seu punt d'èpica. Quan ja haviem desmuntat la paradeta al càmping, i estàvem a punt de rependre la marxa, aquella gespa tan verda i sucosa ens va cardar una mala passada: les rodes patinavne que donava gust. La gespa estava tan xopa de les pluges que no hi havia manera de sortir d'allà. Uns senyors ben fornits ens van ajudar a sortir empenyent, encara que els va costar un collò de fer-ho. Bé, un cop assolit, carretera i cap a Viena. Primera parada, el càmping Wien West, encara que abans vam fer una escala tècnica per dinar a Bad Kreuzen, on vam comprovar que el Danubi, lluny del que ens havien dit sempre, no era blau, era gris i molt gris.

Vam aprofitar el que quedava del dia per passejar pel Prater, allà on hi ha una nòria enorme i no sé quantes atraccions plenes de gent que a casa seva s'avorreix. Vamos, que vam caminar com a idiotes fins a reventar. Sopar i cap a casa que hi falta gent.