Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 2 - Trento

La idea era anar a Trento i fotre-us una parrafada al davant del palau on es va fer el famós concili on el Papa va cardar un cop de puny a la taula i va decidir posar ordre en aquell sense Déu que era l'església... Però, però, però, tal i com us dèiem abans, aquell era el cap de setmana de la segona pasqua i tot Déu va decidir sortir i mllar-se sota la pluja. Sí, com sempre la pluja ens va acompanyar. 

Ja de sortida vam anar aturats a l'autopista, quasi tot el viatge aturats. Entre la gran quantitat de cotxes i la gran quantitat d'obres que estaven fent a l'autopista, allò va ser un calvari. Un altre problema havia de ser el càmping. Quan vaig voler reservar ens van dir que no ho feien, que era arribar i si hi havia lloc, perfecte, si no, a fer-se fotre. El gran problema va ser que vam arribar a les tantes sota una pluja apocalíptica. En principi estava ple, però en aquelles circumstàncies no estàvem com per anar buscant alternatives. Al final ens van poder trobar un forat.

Al davant hi havia un restaurant força gran, però ens van dir que estava ja tot ple i que no hi podríem sopar. Putada. Però amb la que estava caient, tampoc podíem anar buscant un altre lloc, així que vam okupar el vestíbul demanant que ens fessin qualsevol cosa, un entrepà, el que fos. Al final ens van posar una taula en un racó i vam poder sopar decentment. Evidentment no vam fer turisme per Trento (que ja hi havíem esta feia uns anys).