Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 9 - Villa del Casale i Enna

Aquell dia tocava veure un dels monuments més espectaculars que pots trobar a Sicília, que és la Villa Romana del Casale. Al segle IV era una vil·la senyorial enorme: banys, peristil, basílica, apartaments. No es té ni idea de qui era, la veritat. S’ha dit que era d’un governador, d’un ric de l’orde eqüestre, fins i tot de la família imperial. El que és segur és que el pavu tenia prou diners per cobrir gairebé totes les habitacions de mosaics. El fet de que estigui tot tan ben conservat, es deu a que al segle XII hi va haver un esllavissament de terra i va quedar tot soterrat. És per això eque ls mosaics no van acabar a les esglésies ni a la calç. Es van excavar al XX, i des del 1997 són patrimoni mundial. Avui es visiten per passarel·les, des de dalt, que és l’única manera honesta de mirar un terra.

El recorregut té tres cops que valen el viatge. El peristil i els apartaments, amb escenes de caça i de mite. La sala de la Gran Caça, un corredor de seixanta metres on es capturen bèsties d’Àfrica i d’Àsia per als jocs: elefants, tigres, estruços, vaixells. És un mapa de l’imperi fet de tessel·les. I la sala de les noies en bikini, deu dones fent esport —cursa, disc, pilota— amb un vestit que sembla de platja. El nom és un anacronisme del XX. El mosaic és del IV.

Després hi ha els banys, el triclinium amb els treballs d’Hèrcules, Ulisses i Polifem. Es pot passar una hora o tres. El consell és no voler llegir cada vinyeta... que dic que no cal llegir cada puta vinyeta!!

Després vam fer un petit passeig per Enna, ciutat que diuen que està al mig geogràfic de l'illa i que és la capital que està més alta (930 metres). Possiblement el més destacable del lloc siguin les vistes.

I aquí s'acaba un dia més llarg del que pot semblar després de llegir això. Nanit.