Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 3 - Nantes

El tercer dia el vam dedicar a passejar per Nantes, bressol de Jules Verne i capital de la Bretanya fins la seva unificació amb França el 1532. El primer que volíem visitar va ser el Château des Ducs de Bretagne, erigit per protegir-se dels francesos, però estava tancat, o era masa car, no ho recordo, la qüestió és que no hi vam entrar. Això sí, vam poder contemplar els 500 metres de muralla en tota la seva extensió. Com a detall històric, val a dir que dins d'aquestes muralles, l'any 1598, el rei Enric IV va signar l'Edicte de Nantes pel qual, després de tants merders i milers de morts, atorgava la llibertat de culte en tot el regne... amb certes resticcions, evidentment.

Després de l'èxit, vam anar a passejar pel centre i vam entrar al Passage Pommeraye, unes galeries comercials molt pomposes del segle XIX. Sembla ser que un notari fins aleshores ric, anomenat Louis Pommeraye, va voler connectar el barri de la borsa amb el de Graslin, que era el del teatres i cafès, l'any 1843. El pobre senyor va morir l'any 1850 endeutat fins les orelles mentre la ciutat s'aprofitava d'aquest nou luxe. Unes galeries amb estàtues, tres plantes, estructura de ferro, tot molt de París. Evidentment no vam comprar res.

Però faltava la visita estrella: L’Île de Nantes. Aquesta illa es troba al mig del riu on, temps era temps, hi havia els chantiers navals els quals van ser tancats el 1987. I ara què? No pot quedar tot aquest espai buit al centre de la ciutat. En lloc de fer-hi només pisos, que és el que faria qualsevol alcalde que volgués cobr... vull dir pensar en el bé de la ciutat, entre el 2003 i el 2007, François Delarozière i Pierre Orefice (sortits de l’òrbita de Royal de Luxe i de la companyia La Machine) proposen tornar a fabricar vehicles enormes… però no precisament vaixells.

Neixen doncs Les Machines de l’île.Era com si Jules Verne i Leonardo da Vinci s'haguessin associat i tinguessin un pressupost gairebé il·limitat. A dins del recinte hi ha el Carrousel des Mondes Marins, on et pots muntar en aquests trastos en forma d'animals marins a mode parc d'atraccions. Al costat està el taller on tothom pot veure com construeixen aquestes bèsties. I a fora, la seva gran estrella: El Grand Éléphant, un bitxo de 12 metres d'alt sobre el qual la gent es munta i va caminant per l'esplanada bramant i mullant el públic amb la trompa.

Després d'aquesta experiència mística, cerveseta i cap a casa a sopar i a dormir.