Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 20 - Istambul

Roda el món i torna al Born, en aquest cas Istambul. Havíem de tornar el cotxe a l'empresa de lloguer i, arribar-hi, va ser tota una aventura, sobretot per entrar a la ciutat. Finalment el vam retornar i ens dirigirem cap a l'hotel, el mateix de l'anada. 

Ara tocava omplir la tarda i l'opció era visitar el palau de Topkapi (quanencara no se'ls havia anat la flapa amb els preus fora de mida que hi va haver poc temps després). Aquest palau el van construir els sultans per mostrar el seu poder després de conquerir Constantinoble, tant poder que encara castiguen els infidels amb un mal de peus insofrible després de patejar-se l'immens palau. Aquest palau es podria resumir en: les cuines (enriute'n de la grandària de les cuines de les escoles), l'harem (que no hi vam anar perquè s'havia e pagar a part), el tresor (una mica més important que la meva col·lecció de gerres de cervesa) i les relíquies (tan autèntiques com les que pots trobar al Vaticà). A més a més tens unes vistes del Bòsfor privilegiades. 

Entre el cotxe i aquesta patejada, dormirem ben plans. Nanit!