Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.
Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.
Apa, a cagar a la via.
Dia 8 - Barnafoss
Això ja va arribant al seu final, sí, la teta no dóna per a més dies. L’objectiu del vuitè dia era tornar a Fludir (bàsicament per a poder estar més a prop de l’aeroport). Però primer calia fer una escala a Barnafoss, que com el seu nom indica és una cascada, però que no està a Barna, per si algú podria suposar-ho, si no que vol dir “cascada dels nens”... i d’infantil no en té res, que la llegenda diu que hi van caure dos nens que els seus pares els havien deixats sols per anar a la missa de Nadal… conclusió, els pares uns fills de puta per deixar els nens sols, i Déu un altre per castigar els pares pel fet d’anar a missa. Poca cosa més, que a sota ja teniu les fotos (les de la cascada, no la dels nens).
I aquí, nens i nenes, s'acaba aquest viatge.
Barnafoss
El color de l'aigua a Barnafoss
Añadir comentario
Comentarios