Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 14 - Monreale, Trapani i Palermo

Havia arribat el dia de deixar l'apartament, així que vam agafar la furgoneta i vam estar fent coses fins a les 10 de la nit que és quan sortia el vaixell cap a Gènova. La primera parada obligada era aturar-se al lloc on el jutge Giovanni Falcone, la seva dona i els seus escortes van volar pels aires. Els jutges d'aquí tenen uns collons com un toro, però no de la mateixa mena que la el jutge Falcone.

Després vam anar a Monreale, on Guillem II (el net de Roger II, el del Palazzo dei Normanni) va voler ser més que el seu avi i va construir el Duomo de Monreale amb una abadia que t'hi cagues en les bragues. A l'església hi cap la biblia sencera en dibuixets per si a algú li feia mandra llegir-la (o directament no sabia llegir). L'abadia té un claustre on hi ha 228 columnes cadascuna amb un motiu diferent al capitell. 

Després vam fer una marrada a Trapani. Tot i que té moltes coses a veure ens hi vam estar poca estona. Està a la punta occidental de Sicília i, segons diuen, és més tunissiana que italiana (el plat típic d'allà és el cuscús). A part d'això, té un passeig marítim molt llarg i poca cosa més vam veure.

Ja tocava anar tornant cap a Palerm. Vam aparcar vora el port i ens vam dedicar a passejar, beure i menjar marranades fins que vam embarcar al Princesa del Coronavirus... però d'això ja en parlarem. Bona nit.